Pero Pejić, el miracle!

Per a molta gent serà un desconegut, però aquest jugador, es diu Pero Pejić, nascut un 28 de Novembre a la dàlmata ciutat de Makarska, aquest croata, va sortir de la cantera del HNK Zmaj Makarska, club que s'acostuma a moure per el tercer nivell de lligues de Croàcia, estant algun cop en el segon nivell, i amb 18 anys va anar a jugar al NK Vrborec, també de la mateixa categoria, on va estar dues temporades. Llavors va fer un salt de qualitat fitxant per el Croatia Sesvete, equip que jugava al segon nivell i on va estar sols una temporada, ja que va enlluernar per la seva capacitat golejadora i va ser fitxat per l'Slaven Belupo, on passaria 4 temporades i on jugaria a Primera divisió de Croàcia i on jugaria fins i tot partits de l'extinta Intertoto Cup. 

Al Gener del 2007, canviaria el seu destí fitxant per el Dinamo Tirana, equip que en aquell moment era el millor pagador d'Albània i allà passaria de jugar a mitja taula en la 2006-07 a ser campió incontestable de Lliga a la 2007-08 amb l'equip, quedant per sobre del Partizani Tirana. Allà, va ser el seu primer tast en una lliga que desprès coneixeria a la perfecció.

A l'acabar la temporada i amb el títol a la butxaca, aniria al Kapfenberger SV, de la màxima categoria de la Lliga Austríaca, salvant la categoria en les dues temporades que va ser allà, però la història va tenir molts tints tràgics, ja que van retenir el seu trànsfer internacional i va haver de demorar el seu debut. Desprès, en la segona temporada, va ser sancionat per la federació croata, per raons disciplinàries. Va retornar desprès al Croatia Sesvete, aquest cop a Primera divisió croata on va acabar la temporada 2009-10, i on no va poder evitar el descens de categoria.

Però el cuquet de tornar a Albània estava ja en el seu cos. Acabada la temporada, accepta l'oferta del KF Tirana, de Primera divisió, per marcar 14 gols en 28 partits de Lliga, jugar 4 partits de la UEFA League (2 primeres prèvies),  i quedant en una insulsa cinquena posició, però ajudant a l'equip a arribar a la final de Copa, on s'enfrontaven al Dinamo Tirana, i on Pejić la va liar grossa. Perdent el seu equip per 0-1, al minut 52 va marcar l'empat, 1-1, amb el que s'acabava el partit i en els penals, el KF Tirana aconseguia guanyar la Copa, la catorzena i per ara última en la història del club, davant un dels seus rivals conciutadans. Pero Pejić va ser considerat un dels herois de la final.

Va provar l'aventura Saudí. Aquesta temporada 2011-12 va començar al Al Faisaly de Primera categoria en aquell país, però el procés d'adaptació a les seves costums no va ser bó. Es va liar la manta al cap i ha tornat a la seva segona casa, a Albània. I és més, ha anat a parar on havia d'anar, al KS Flamurtari. Avui ha marcat el 0-1 que ha donat els 3 punts a la fase de grups de Quarts de final de Copa i el liderat a l'equip contra el Vllaznia Shkodër. Les semifinals seran una altre història.

Avui en dia, en Lliga, porta disputats 4 partits i 2 gols marcats, mentre que en Copa, n'ha disputat 6 i n'ha marcat 5. Números per somniar en arribar a la final de Copa, i si pot ser, guanyar la quarta copa de la història del club, i aspirar a la tercera plaça de la Lliga, encara que ja cau a 7 punts.

Forca Flamurtari!

Entrevista a Ana Baro

Ana Baro, la cara amable de la selecció albanesa

Ana Baro, la futbolista amb més projecció d'Albània (Foto: Ana Baro).

La entrevista d'avui, la veureu feta en Català, idioma del que escriu i que saben llegir la majoria dels que visiteu aquesta web, encara que s'ha fet en Anglès, ja que és com ens hem entès amb la jugadora que ens ha posat tot tipus de facilitats per a contestar aquesta entrevista i ens ha cedit un munt de fotografies per a poder documentar l'article. Ana Baro domina perfectament Albanès, Italià i Anglès, està estudiant Alemany a marxes forçades i sap llegir correctament Castellà, Francès, i una mica de Català, per això va llegir el seu reportatge i de seguida es va posar en contacte per donar-nos les gràcies per l'article que li vàrem dedicar. Evidentment li vàrem demanar una entrevista, i desprès d'una bona xerrada on ens ha explicat moltes coses interessants, ens ha contestat a totes les nostres preguntes:

Quan vas descobrir el futbol?

Tenia cinc anys quan vaig copejar la primera pilota i només vuit anys quan vaig començar jugar en un equip organitzat, però era un equip de nois perquè el futbol femení dins d'Albània no era permès. A la meva família sencera li va afectar la meva elecció, però el meu avi és el primer que em va entrenar de petita.

Et va costar molt, començar a jugar a futbol entre nois?

Va ser bonic jugar amb ells, però vaig tenir moltes dificultats. Així com era obligatori ser un noi per jugar a futbol, tenia cabell curt i em comportava com un noi només per jugar a futbol. Tothom em cridava Ani no Ana. No teníem bones condicions per a entrenar, entrenàvem en un camp petit. De vegades els nois dels altres els equips jugaven molt forts i en algun partit em van colpejar durament.

Quan vas fer el salt per començar a jugar només amb noies?

Desprès de 5 anys vaig sentir per televisió que allà havien sigut creats 4 equips de noies per jugar a futbol. Vaig dir al meu avi per que m'ajudés a trobar aquests equips. Va trobar l'AS Tirana i vaig anar allà. Després de 2 dies vaig tenir un mini-campionat a Saranda (Sud del país). Vaig jugar i vaig marcar 3 gols en el primer partit. Des d'aquell dia vaig jugar amb aquest equip. AS Tirana va ser el meu primer equip professional també, amb ell vaig guanyar el primer campionat de Lliga oficial dins Albània i la primera Copa oficial.

Tens tots els títols del futbol femení dins Albània. Destaques algun d'ells en especial?

El més especial un per mi, va ser el de millor golejadora a Albània de la temporada 2010-2011. Vaig guanyar les 'Golden Shoes' (Botes d'or) i vaig compartir moltes coses amb els millors jugadors d'Albània. Aquest va ser el millor dia de la meva vida.

El teu salt cap a Alemanya, a una de les lligues més competitives del món, creus que està sent positiu per tu? 

Sí, penso que és una experiència bona i m'està ajudant a aprendre millor a jugar a futbol. Els equips alemanys juguen realment fort i has de lluitar per guanyar-te un lloc a l'equip.

Fins quina categoria creus que pots assolir dintre d'Alemanya?

M'agradaria jugar en la Frauen Bundesliga (Primera Categoria). Només vull tenir l'oportunitat d'entrenar en un equip bo, per entrenar més i dur i potser llavors el meu somni esdevindrà cert.

On t'agradaria jugar en un futur? En quina Lliga i en quin equip?

El meu desig és jugar amb algun d'aquests equips: Amb Turbine Potsdam a la Frauen Bundesliga d' Alemanya, amb FC Barcelona a Primera división d'Espanya o amb l'Olympique Lyonnais de França. Ja sé que això és molt difícil però amb molta feina i molta voluntat tot és possible.

Quins sentiments vas tenir amb la creació de la teva selecció?

Em va fer molt feliç que Albània creés el seu equip Nacional. Tenim jugadores bones, algunes noies que juguen a l'estranger, a Alemanya, a Àustria, a Amèrica i a Anglaterra. Tenim premisses bones pel futur.

Com valores la feina que s'està fent  a la selecció albanesa?

Bona. Per ara hem fet només dos partits contra Macedònia i nosaltres vàrem guanyar el primer partit per 1-0 i el segon partit per 1-4. Espero que seguim per aquest camí i anar sumant.

La Federació albanesa de Futbol, intentarà disputar la fase de classificació del Mundial Femení del 2015 de FIFA? Fins on creus que es pot arribar ?

Si, segurament. I si juguem com fins ara, potser guanyarem els primers partits i nosaltres tindrem algunes opcions de passar la fase prèvia de grups. Tot és possible.

En el debut amb la selecció, a Pogradec contra Macedònia, 

que va acabar 1-0 a favor de les àligues (Foto: Ana Baro).

Ana Baro, un talent de futur

Aquesta jugadora, nascuda el 2 de Desembre de 1992, a la ciutat de de Milà (Itàlia), al poc temps del seu naixement va tornar a la seva terra estimada, Albània, i amb 5 anyets va començar a donar parades a una pilota, entre amics, i per diversió. Va ser als 8 anys i saltant-se totes les regles convencionals d'una societat tancada com el futbol albanès, que va començar a jugar en un equip de Tirana, on la seva mare va fer mans i mànigues per que l'acceptessin a l'equip. Els seus companys d'equip la van acceptar de seguida. Amb ella era fàcil guanyar partits i la tractaven com un més, l'anomenaven Ani per que ningú s'adonés que era una noia i ella es va tallar el cabell, talment com un noi. Ràpidament es guanyava la simpatia de tothom i tothom gaudia de les seves jugades espectaculars per la banda i dels seus regats impossibles. Va ser als 15 anys que per fi va poder començar a jugar amb altres noies que estimaven el futbol. 

Sortida de les categories inferiors del Tirana AS, aquesta és una jugadora a la temporada 2009, quan va començar a despuntar, i va guanyar el campionat de Lliga, marcant a més un dels gols per al seu equip a la final de Lliga, en un partit que va acabar amb un contundent 4-0 sobre el Jubani Shkodër, per desprès de la reforma, a la temporada 2009-10, va guanyar el títol de Copa i va ser escollida la millor jugadora del partit, desprès de donar una passada de gol i aconseguir també un gol per a l'equip, a més de ser aquella temporada la màxima artillera nacional. A la temporada 2010-11 ha sigut màxima golejadora de la lliga albanesa i això va acabar d'atreure als caçatalents alemanys, a més podeu veure en el vídeo que a pesar de la jovenívola seva edat, es desenvolupa perfectament a prop de l'àrea contrària. No li està anant molt bé però l'aventura alemanya, ja que desprès de rumorejar-se un possible interès per el Wolfsburg de 1.Bundesliga i el FFC Magdeburg de 2.Bundesliga, va acabar recalant en un equip, el TÜS Rodenbach, de la Regionalliga (3er nivell), on el primer que van fer va ser enviar-la al filial, on està jugant força, amb alguna aparició al primer equip i ha fet algun gol decisiu.

Així i tot, aquesta situació li permet dedicar-se al que ella li agrada, posar-se en forma per a la seva selecció, la qual no ha jugat encara cap partit oficial, però que estan preparant el partit amb forces amistosos com ela que varen guanyar, aquest passat Novembre i que va ser el dos primers partits que juga en la seva història la selecció albanesa, contra Macedònia, primer per 1-0 i desprès per 1-4, amb un gol d'Ana Baro i poder somniar en algun dia jugar amb ella una competició important i com no, jugar al Milà femení, un altre dels seus somnis.